16. Llavors una dona assenyada va cridar des de la ciutat:– Escolteu, escolteu! Digueu a Joab que s’acosti, que vull parlar amb ell.
17. Joab es va acostar, i la dona li digué:– Tu ets Joab?Ell va respondre:– Sí, sóc jo.La dona li va dir:– Escolta les paraules d’aquesta teva serventa.Joab va respondre:– T’escolto.
18. Ella va parlar així:– Antigament se solia dir: “Aneu a Abel-Betmaacà a demanar consell, i l’assumpte es resoldrà.”
19. Som una de les ciutats més pacífiques i fidels d’Israel. Tu vols fer desaparèixer una ciutat important d’Israel. Per què vols devastar l’heretat del Senyor?
20. Joab va respondre:– Déu me’n guard! Déu me’n guard de devastar o de destruir!
21. No es tracta pas d’això, sinó d’un individu de les muntanyes d’Efraïm, que es diu Xeba, fill de Bicrí, que s’ha revoltat contra el rei David. Poseu-lo a les meves mans, a ell sol, i aixecaré el setge de la ciutat.La dona va dir a Joab:– Et tirarem el seu cap per la muralla.
22. La dona, amb el seu bon seny, anà a trobar tots els seus conciutadans i van tallar el cap de Xeba, fill de Bicrí, i el llançaren a Joab. Aquest va tocar el corn, van aixecar el setge i cadascú es retirà a casa seva. Joab se’n tornà a Jerusalem, prop del rei.
23. Joab era el general en cap de tot l’exèrcit d’Israel, i Benaiahu, fill de Jehoiadà, comandava els quereteus i els peleteus.
24. Adoram dirigia la prestació forçosa per a treballs públics; Jehoixafat, fill d’Ahilud, era cronista,
25. i Xevà, canceller. Sadoc i Abiatar eren sacerdots.
26. També Irà de Jaïr era sacerdot de David.