17. Després agafaren Absalom, el van llençar dins una gran fossa enmig del bosc i van apilar-hi un gran munt de pedres. La gent d’Israel van fugir tots, cadascú a casa seva.
18. Absalom s’havia fet erigir en vida l’estela funerària que es troba a la vall del Rei, dient-se: «No tinc cap fill per a perpetuar el meu nom.» Va donar el seu nom a l’estela, i per això encara avui l’anomenen pilar d’Absalom.
19. Ahimaas, fill de Sadoc, va dir a Joab:– Deixa’m córrer a portar al rei la bona nova que el Senyor li ha fet justícia contra el seu enemic.
20. Joab li va respondre:– Avui no series pas missatger de bones noves. Ja en seràs un altre dia. Havent mort el fill del rei, avui no portaries bones notícies.
21. I Joab va dir a un cuixita que anés a informar el rei sobre el que havia vist. El cuixita, després de prosternar-se davant de Joab, es va posar a córrer.
22. Però Ahimaas, fill de Sadoc, tornà a insistir prop de Joab:– Passi el que passi, deixa que jo també corri darrere el cuixita.Joab el va advertir:– Per què hi vols córrer, fill meu? No rebràs pas la paga d’un missatger de bones noves!
23. Ell persistia:– Passi el que passi, hi correré.Joab li va dir:– Doncs corre-hi.Ahimaas va córrer pel camí de la vall i va avançar el cuixita.
24. David s’estava a l’interior del portal de la ciutat. El sentinella apostat dalt al terrat del portal, vora la muralla, va veure un home que corria tot sol