1. Per aquell temps, el rei Ezequies es va posar malalt de mort. El profeta Isaïes, fill d’Amós, el va anar a veure i li digué:– Això et fa saber el Senyor: “Prepara-ho tot, perquè ben aviat moriràs: la teva vida s’acaba.”
2. Llavors Ezequies es girà de cara a la paret i va fer al Senyor aquesta pregària:
3. – Ah, Senyor, recorda que m’he comportat davant teu amb un cor íntegre i fidel i que t’he complagut fent el bé.I va esclatar en un gran plor.
4. Isaïes no havia sortit encara del pati interior de palau quan el Senyor li va manar:
5. – Torna a veure Ezequies, sobirà del meu poble, i digues-li: “Això diu el Senyor, Déu de David, el teu pare: He escoltat la teva pregària i he vist les teves llàgrimes. Doncs bé, jo et posaré bo. D’aquí a tres dies pujaràs al temple del Senyor,
6. i allargaré quinze anys la teva vida. A tu i a Jerusalem, jo us alliberaré de les mans del rei d’Assíria i continuaré protegint aquesta ciutat, per consideració a mi mateix i a David, el meu servent.”
7. Després Isaïes digué:– Preneu un pa de figues.El van prendre, l’aplicaren al lloc on el rei tenia l’úlcera i es va posar bo.
8. Ezequies va preguntar a Isaïes:– Quin és el senyal que el Senyor em cura i que d’aquí a tres dies podré pujar al temple del Senyor?