1. Per aquell temps, el rei Ezequies es va posar malalt de mort. El profeta Isaïes, fill d’Amós, el va anar a veure i li digué:– Això et fa saber el Senyor: “Prepara-ho tot, perquè ben aviat moriràs: la teva vida s’acaba.”
2. Llavors Ezequies es girà de cara a la paret i va fer al Senyor aquesta pregària:
3. – Ah, Senyor, recorda que m’he comportat davant teu amb un cor íntegre i fidel i que t’he complagut fent el bé.I va esclatar en un gran plor.
4. Isaïes no havia sortit encara del pati interior de palau quan el Senyor li va manar:
5. – Torna a veure Ezequies, sobirà del meu poble, i digues-li: “Això diu el Senyor, Déu de David, el teu pare: He escoltat la teva pregària i he vist les teves llàgrimes. Doncs bé, jo et posaré bo. D’aquí a tres dies pujaràs al temple del Senyor,
6. i allargaré quinze anys la teva vida. A tu i a Jerusalem, jo us alliberaré de les mans del rei d’Assíria i continuaré protegint aquesta ciutat, per consideració a mi mateix i a David, el meu servent.”
7. Després Isaïes digué:– Preneu un pa de figues.El van prendre, l’aplicaren al lloc on el rei tenia l’úlcera i es va posar bo.
8. Ezequies va preguntar a Isaïes:– Quin és el senyal que el Senyor em cura i que d’aquí a tres dies podré pujar al temple del Senyor?
9. Isaïes respongué:– Aquest és el senyal que et dóna el Senyor per assegurar-te que complirà el que ha promès: ¿Vols que l’ombra del sol avanci deu graons en les escales que porten a la cambra alta d’Acaz, o bé que torni enrere deu graons?
10. Ezequies digué:– A l’ombra, li seria fàcil d’avançar deu graons. Per tant, m’estimo més que torni enrere.
11. El profeta Isaïes invocà el Senyor, i el Senyor va fer que l’ombra tornés enrere i pugés els deu graons que havia baixat.
12. Quan el rei de Babilònia Merodac Baladan, fill de Baladan, va saber que Ezequies havia estat malalt, li va escriure una carta i li féu portar un present.
13. Quan Ezequies va tenir notícia de l’arribada dels ambaixadors de Merodac Baladan, els mostrà l’edifici on guardava el seu tresor, la plata, l’or, els perfums i els olis aromàtics. Els mostrà també el seu arsenal i tot el que hi tenia emmagatzemat. Ezequies els va mostrar tot el que hi havia al seu palau i en tots els seus dominis: no els va amagar res.
14. Llavors el profeta Isaïes anà a trobar el rei i li va preguntar:– D’on venien, aquests homes? Què t’han dit?Ezequies respongué:– Venien d’un país llunyà, de Babilònia.
15. Isaïes li preguntà:– Què han vist, en el teu palau?Ezequies respongué:– Ho han vist tot. No els he amagat cap dels meus tresors.
16. Llavors Isaïes va dir a Ezequies:– Escolta què t’anuncia el Senyor:
17. “Vindrà un dia en què tot el que hi ha en el teu palau, tot el que els teus avantpassats han acumulat fins avui, s’ho enduran a Babilònia. No hi deixaran res, diu el Senyor.
18. També s’emportaran alguns dels teus propis descendents perquè serveixin com a eunucs al palau del rei de Babilònia.”
19. Ezequies li va respondre:– M’anuncies una bona notícia de part del Senyor.Ezequies, en efecte, pensava: «¿No és bo que mentre jo visqui hi hagi pau i seguretat?»
20. La resta de la història d’Ezequies, les seves proeses, com va construir el dipòsit i la conducció d’aigua per fer-la arribar a la ciutat, tot consta en la Crònica dels reis de Judà.
21. Ezequies va morir i es va reunir amb els seus pares. El va succeir el seu fill Manassès.