7. Els seguien cinquanta homes, membres del grup de profetes, però es van aturar a una certa distància d’ells dos. Elies i Eliseu van parar-se davant el Jordà.
8. Llavors Elies va agafar el seu mantell, va enrotllar-lo i donà un cop a les aigües, que es van separar a banda i banda, i tots dos van travessar pel mig, a peu eixut.
9. Després de travessar, Elies digué a Eliseu:– Demana què vols que faci per tu abans no sigui endut del teu costat.Eliseu respongué:– Que jo rebi del teu esperit profètic una doble part, la part de l’hereu.
10. Ell replicà:– Demanes una cosa difícil. Si em veus mentre sóc endut del teu costat, voldrà dir que ho has obtingut; si no em veus, voldrà dir que no ha estat així.
11. Mentre caminaven tot parlant, un carro de foc tirat per cavalls de foc els va separar l’un de l’altre, i Elies va pujar al cel enmig de la tempesta.
12. Eliseu ho veia i cridava:– Pare meu, pare meu! Carro i guia d’Israel!I ja no el va veure més. Llavors Eliseu es va esquinçar el vestit en dos trossos.
13. Després va recollir el mantell que havia caigut a Elies, va tornar al Jordà i es va aturar a la riba.
14. Amb el mantell que havia caigut a Elies va donar un cop a les aigües, tot dient:– On és el Senyor, el Déu d’Elies?Així que va donar el cop a les aigües, aquestes van separar-se a banda i banda i ell pogué travessar pel mig.
15. Els homes del grup de profetes que vivien a Jericó, en veure-ho des de l’altra riba, van exclamar:– L’esperit d’Elies reposa sobre Eliseu!Van sortir a rebre’l i es prosternaren davant d’ell fins a tocar a terra.