1. Quan el Senyor volgué fer pujar Elies al cel enmig de la tempesta, Elies i Eliseu van sortir de Guilgal.
2. Elies va dir a Eliseu:– Queda’t aquí, que el Senyor m’envia a Betel.Eliseu va respondre:– Per la vida del Senyor i per la teva pròpia vida, et juro que no et deixaré.Van baixar, doncs, tots dos a Betel.
3. Els del grup de profetes que vivien a Betel anaren a trobar Eliseu i li digueren:– ¿Saps que avui el Senyor s’endurà el teu senyor pel damunt del teu cap?Ell va respondre:– Ja ho sé. Calleu.
4. Elies li va dir:– Eliseu, queda’t aquí, que el Senyor m’envia a Jericó.Ell va respondre:– Per la vida del Senyor i per la teva pròpia vida, et juro que no et deixaré.I van arribar a Jericó.
5. Els del grup de profetes que vivien a Jericó anaren a trobar Eliseu i li digueren:– ¿Saps que avui el Senyor s’endurà el teu senyor pel damunt del teu cap?Ell va respondre:– Ja ho sé. Calleu.
6. Elies li va dir:– Queda’t aquí, que el Senyor m’envia al Jordà.Ell va respondre:– Per la vida del Senyor i per la teva pròpia vida, et juro que no et deixaré.I van continuar caminant tots dos.
7. Els seguien cinquanta homes, membres del grup de profetes, però es van aturar a una certa distància d’ells dos. Elies i Eliseu van parar-se davant el Jordà.
8. Llavors Elies va agafar el seu mantell, va enrotllar-lo i donà un cop a les aigües, que es van separar a banda i banda, i tots dos van travessar pel mig, a peu eixut.
9. Després de travessar, Elies digué a Eliseu:– Demana què vols que faci per tu abans no sigui endut del teu costat.Eliseu respongué:– Que jo rebi del teu esperit profètic una doble part, la part de l’hereu.
10. Ell replicà:– Demanes una cosa difícil. Si em veus mentre sóc endut del teu costat, voldrà dir que ho has obtingut; si no em veus, voldrà dir que no ha estat així.
11. Mentre caminaven tot parlant, un carro de foc tirat per cavalls de foc els va separar l’un de l’altre, i Elies va pujar al cel enmig de la tempesta.
12. Eliseu ho veia i cridava:– Pare meu, pare meu! Carro i guia d’Israel!I ja no el va veure més. Llavors Eliseu es va esquinçar el vestit en dos trossos.
13. Després va recollir el mantell que havia caigut a Elies, va tornar al Jordà i es va aturar a la riba.
14. Amb el mantell que havia caigut a Elies va donar un cop a les aigües, tot dient:– On és el Senyor, el Déu d’Elies?Així que va donar el cop a les aigües, aquestes van separar-se a banda i banda i ell pogué travessar pel mig.
15. Els homes del grup de profetes que vivien a Jericó, en veure-ho des de l’altra riba, van exclamar:– L’esperit d’Elies reposa sobre Eliseu!Van sortir a rebre’l i es prosternaren davant d’ell fins a tocar a terra.
16. Després li digueren:– Entre aquests servents teus hi ha cinquanta homes coratjosos. Podrien anar a buscar el teu senyor. Qui sap si l’esperit del Senyor que se l’ha endut enlaire no l’haurà llançat per alguna muntanya o per alguna vall.Ell respongué:– No hi envieu ningú.
17. Però tant el van importunar que finalment hi va accedir:– Envieu-los-hi!Van enviar-hi, doncs, cinquanta homes, que van cercar Elies tres dies seguits, però no el van trobar.
18. Quan tornaren prop d’Eliseu a Jericó, ell els digué:– ¿No us ho deia, que no hi anéssiu?
19. Els habitants de Jericó van dir a Eliseu:– Com pot veure el nostre senyor, en aquesta ciutat s’hi està molt bé, però les aigües són dolentes i fan estèrils les terres.
20. Ell els va dir:– Porteu-me un cossi nou i ompliu-lo de sal.Ells l’hi van portar.
21. Eliseu va anar a l’indret on brollava l’aigua, va tirar-hi sal i digué:– Això diu el Senyor: “Jo sanejo aquestes aigües. Ja no portaran mort ni esterilitat.”
22. I aquelles aigües han quedat sanes fins avui, tal com va dir Eliseu.
23. D’allí va pujar a Betel. Mentre pujava pel camí, uns noiets van sortir de la ciutat i es burlaven d’ell cridant:– Puja, cap pelat! Puja, cap pelat!
24. Ell es girà enrere, els mirà i va maleir-los en nom del Senyor. Llavors sortiren del bosc dos óssos i van urpejar quaranta-dos d’aquells noiets.
25. Des d’allí Eliseu va anar a la muntanya del Carmel, i després tornà a Samaria.