5. Per això, fins al dia d’avui, ni els sacerdots de Dagon ni cap dels qui a Asdod entren al temple de Dagon, no trepitgen el llindar.
6. El Senyor va fer sentir als habitants d’Asdod el poder de la seva mà i els va esporuguir, castigant amb una epidèmia de morenes la ciutat i tot el seu territori.
7. En veure-ho, els d’Asdod deien:– Que l’arca del Déu d’Israel no es quedi més entre nosaltres: ens fa sentir massa el poder de la seva mà, tant a nosaltres com al nostre déu Dagon!
8. Els d’Asdod van convocar els cinc primers magistrats de les ciutats filistees i els van preguntar:– Què n’hem de fer, de l’arca del Déu d’Israel?Ells van respondre:– Que la traslladin a Gat.Allà, doncs, van traslladar l’arca del Déu d’Israel.
9. Però així que la hi hagueren portada, el Senyor va fer sentir a la ciutat el poder de la seva mà i va provocarhi un gran trasbals, castigant-ne els habitants, petits i grans, amb una epidèmia de morenes.
10. Llavors van enviar l’arca de Déu a Ecron. Però així que l’arca de Déu va arribar-hi, els ecronites exclamaren:– Ens han portat l’arca del Déu d’Israel per fer-nos morir a tots!
11. Llavors els d’Ecron van convocar els cinc primers magistrats dels filisteus i els digueren:– Emporteu-vos l’arca del Déu d’Israel! Que se’n torni al seu lloc i que no ens mati a tots!Per tota la ciutat hi havia un pànic mortal, perquè Déu hi feia sentir durament el poder de la seva mà,