13. Samuel va prendre el corn de l’oli, el va ungir enmig dels seus germans, i des d’aquell dia l’esperit del Senyor s’apoderà de David. Samuel va tornar-se’n a Ramà.
14. L’esperit del Senyor s’havia apartat de Saül, i un esperit maligne, enviat pel Senyor, el turmentava.
15. Els consellers de Saül li van dir:– Es veu que un esperit maligne enviat per Déu et turmenta.
16. Si tu ens ho manes, senyor, els qui prestem servei a casa teva buscarem algú que sàpiga tocar la cítara. Així, quan t’assalti l’esperit maligne enviat per Déu, ell tocarà i et trobaràs millor.
17. Saül va dir als seus consellers:– Busqueu-me un home que toqui bé i porteu-me’l.
18. Un dels criats digué:– He sabut que Jessè, el de Betlem, té un fill que toca bé i que, a més, és valent i bon guerrer. Parla assenyadament i té bona presència. El Senyor és amb ell.
19. Saül va trametre missatgers a Jessè per dir-li que li enviés el seu fill David, que s’estava amb el ramat.
20. Jessè va preparar un ase, pans, un bot de vi i un cabrit, i va fer que David, el seu fill, ho portés a Saül.
21. David es presentà a casa de Saül i va entrar al seu servei. Saül va arribar a tenir-li tant d’afecte que va fer-lo el seu escuder.
22. Saül va fer dir a Jessè:– David, m’agrada: et prego que es quedi al meu servei.
23. Quan aquell esperit enviat per Déu assaltava Saül, David prenia la cítara i tocava. Saül es calmava i es trobava millor, perquè fugia d’ell l’esperit maligne.