1. Diu el Senyor: «Quan Israel era un noime’l vaig estimar,d’Egipte vaig cridar el meu fill.
2. Però ell és d’aquellsque, com més els crides,més se te’n van:oferien sacrificis als Baals,cremaven ofrenes als ídols.
3. Jo mateix vaig ensenyarEfraïm a caminaragafant-lo pels braços,però ells no han reconegutque jo els he guarit.
4. Jo els atreia cap a miamb llaços d’afecte i amor.Feia com qui aixeca un jou del colli deixa lliure la boca,m’acostava cap a elli li donava menjar.
5. »No tornarà al país d’Egipte,però el rei d’Assíria el dominarà,perquè no han volgut tornar a mi.
6. La guerra farà estrallsa les seves ciutats:esbotzarà les barres de les portesi els engoliràper culpa de les seves intrigues.
7. Els del meu poble s’aferrena la seva apostasia.Els exhorten a mirar cap al cel,però cap d’ells no es redreça.
8. »Efraïm, com t’he de tractar?¿T’haig d’abandonar, Israel?¿Haig de tractar-te com Admà?¿He de deixar-te com Seboïm?Això em trasbalsaria el cor,s’encendria la meva pietat.
9. No cediré a la meva indignació,no tornaré a destruir Efraïm,perquè jo sóc Déu i no un home,sóc el Sant, present enmig teu:no sóc dels qui es passegend’ací d’allà.
10. Vindran darrere meu,i jo, el Senyor, rugiré com un lleó;rugiré, i els meus fillsvindran de ponent.
11. Vindran des d’Egipte, com ocells,com coloms des del país d’Assíria,i els faré viure a casa seva.Ho dic jo, el Senyor.»