1. Pregària del profeta Habacuc. A la tonada de «Xiguionot».
2. Senyor, he sentit a direl que havies fet:m’esglaia, Senyor, la teva obra.Manifesta-la en el nostre temps,en el nostre temps fes-la conèixer.I si arribes a enutjar-te,no t’oblidis de tenir misericòrdia.
3. Des de Teman s’acosta Déu,el Sant arribade la muntanya de Paran. PausaLa seva glòria cobreix el celi la seva majestat omple la terra.
4. La seva resplendor és com el sol,dos raigs li surten de la mà:allà s’amaga el seu poder.
5. La pesta camina al seu davanti la febre li segueix les petjades.
6. S’atura i pren mides a la terra,mira, i les nacions s’estremeixen.Les muntanyes perpètues s’esmicolen,s’enfonsen els turons antics,els camins eterns per on passava.
7. He vist esfondrar-seels campaments de Cuixani estremir-se les tendesdel país de Madian.
8. ¿És contra les aigües, Senyor,contra les aigües abismals,que tu t’indignes?¿És contra el marque s’encén el teu enuig,quan avances amb els teus cavalls,amb els teus carros victoriosos?
9. Treus el teu arc de la funda,amb la paraula conjures els dards. PausaLa terra escup les aigües abismals.
10. En veure’t, les muntanyess’estremeixen,un diluvi inunda la terra,bramulen els oceansi alcen onades fins al cel.
11. El sol i la llunas’han quedat al seu palau;per tota llum, volen les teves fletxes,llampegueja l’esclat de la teva llança.