9. Després Jessè va fer passar Ximà, però Samuel digué:– No és tampoc aquest el qui el Senyor ha escollit.
10. Així Jessè va fer passar al davant de Samuel set dels seus fills, però Samuel li digué:– D’aquests set, el Senyor no n’escull cap.
11. Samuel va afegir:– No queda cap més fill?Jessè va respondre:– Encara queda el més petit. És a pasturar el ramat.Samuel li digué:– Aneu a buscar-lo. No ens posarem a taula que ell no hi sigui.
12. Jessè va fer que l’anessin a buscar. Tenia el cabell roig i els ulls bonics. Tot ell feia goig de veure. El Senyor va dir a Samuel:– Ungeix-lo, que és ell.
13. Samuel va prendre el corn de l’oli, el va ungir enmig dels seus germans, i des d’aquell dia l’esperit del Senyor s’apoderà de David. Samuel va tornar-se’n a Ramà.
14. L’esperit del Senyor s’havia apartat de Saül, i un esperit maligne, enviat pel Senyor, el turmentava.
15. Els consellers de Saül li van dir:– Es veu que un esperit maligne enviat per Déu et turmenta.
16. Si tu ens ho manes, senyor, els qui prestem servei a casa teva buscarem algú que sàpiga tocar la cítara. Així, quan t’assalti l’esperit maligne enviat per Déu, ell tocarà i et trobaràs millor.
17. Saül va dir als seus consellers:– Busqueu-me un home que toqui bé i porteu-me’l.
18. Un dels criats digué:– He sabut que Jessè, el de Betlem, té un fill que toca bé i que, a més, és valent i bon guerrer. Parla assenyadament i té bona presència. El Senyor és amb ell.
19. Saül va trametre missatgers a Jessè per dir-li que li enviés el seu fill David, que s’estava amb el ramat.