4. A tu, Titus, fill veritable en la fe que tenim en comú, et desitjo la gràcia i la pau de part de Déu Pare i de Jesucrist, el nostre salvador.
5. Et vaig deixar a Creta perquè acabessis d’organitzar el que faltava i designessis els qui han de presidir la comunitat en cada ciutat, segons les instruccions que et vaig donar.
6. Els qui presideixen la comunitat han de ser irreprensibles i marits d’una sola muller; els seus fills han de ser creients, i no els han de poder acusar de dissoluts o rebels.
7. Cal, en efecte, que el pastor d’una església sigui irreprensible, ja que és administrador de la casa de Déu: no ha de ser presumptuós, ni irascible, ni donat al vi, ni violent, ni amic de negocis bruts;
8. ben al contrari, ha de ser acollidor, amic del bé, assenyat, just, íntegre, amo de si mateix,
9. fermament adherit a la doctrina autèntica que és conforme a l’ensenyament rebut. Així serà capaç d’exhortar amb una doctrina sana i de refutar els qui la contradiuen.
10. Perquè n’hi ha molts que són rebels, xerraires i mentiders, sobretot entre els d’origen jueu.
11. A aquests cal tapar-los la boca; perverteixen famílies senceres, ensenyant per un guany mesquí allò que no convé.
12. Un cretenc, el seu propi profeta, ha dit: «Cretencs, sempre mentiders, males bèsties, ventres plens que no treballen.»
13. Aquest testimoni és ben veritat. Per tant, reprèn-los severament, perquè mantinguin sana la seva fe
14. en comptes de fer cas de faules jueves i de prescripcions humanes que giren l’esquena a la veritat.
15. Tot és pur per als qui són purs. En canvi, per als qui estan tacats i no creuen, res no és pur: tenen tacats l’enteniment i la consciència.
16. Proclamen que coneixen Déu, però el neguen amb les obres, ja que són reprovables i rebels, incapaços de fer cap obra bona.