5. La viuda que realment ha quedat sola, té posada l’esperança en Déu i persevera nit i dia en les pregàries i oracions.
6. En canvi, la que només pensa en els plaers, encara que visqui, és morta.
7. Adverteix, doncs, a tots que siguin irreprensibles;
8. perquè el qui no es preocupa de la pròpia família, sobretot dels qui conviuen amb ell, demostra que ha renegat de la fe i és pitjor que un descregut.
9. Solament pot ser inscrita al grup de les viudes una dona de més de seixanta anys, que hagi tingut un sol marit
10. i que sigui coneguda per les seves bones obres: que hagi pujat bé els fills, practicat l’hospitalitat i rentat els peus als membres del poble sant en senyal d’acolliment, que hagi socorregut els qui passen tribulacions i que hagi procurat de fer sempre el bé.
11. En canvi, no admetis les viudes joves, perquè quan la passió les aparta del Crist, volen tornar-se a casar