1. Això que ara et dic és digne de fe: si algú aspira a ser el pastor d’una església, desitja una noble tasca.
2. El pastor d’una església ha de ser irreprensible, marit d’una sola muller, sobri, assenyat, educat, acollidor, dotat per a ensenyar,
3. no donat al vi, ni violent, sinó de bon tracte, enemic de les baralles i del diner;
4. ha de saber portar bé la pròpia casa i fer-se obeir i respectar pels fills.
5. Perquè si algú no sap portar la pròpia casa, com podria tenir cura d’una església de Déu?
6. El pastor d’una església no ha de ser un que tot just s’ha convertit, no fos cas que la supèrbia l’encegués i caigués en la mateixa condemna del diable.
7. Cal també que tingui una bona anomenada entre els qui no creuen, per no caure en el deshonor ni en els paranys del diable.
8. Igualment els diaques han de ser dignes, homes de paraula, no donats a beure molt de vi, ni a negocis bruts;