9. I aquestes són les paraules de la promesa: Per aquest temps tornaré, i Sara haurà tingut un fill.
10. Més encara, hi ha també el cas de Rebeca, que va concebre dos fills d’un sol home, Isaac, el nostre pare.
11. Doncs bé, quan encara no havien nascut, ni havien fet res de bo o res de dolent, es va confirmar la lliure elecció de Déu,
12. que no depèn de les obres humanes, sinó d’ell mateix que crida. Ell va anunciar a Rebeca: El més gran servirà el més petit.
13. Tal com també diu l’Escriptura: He estimat Jacob, he avorrit Esaú.
14. Què direm, doncs? ¿Que en Déu hi ha injustícia? De cap manera!
15. Ell diu a Moisès: Em compadeixo de qui em vull compadir i tinc misericòrdia de qui vull tenir misericòrdia.
16. Per tant, tot depèn no del voler o dels esforços humans, sinó de la compassió de Déu.
17. D’aquí que l’Escriptura digui, referint-se al faraó: T’he fet sorgir per mostrar a través teu el meu poder i perquè la meva anomenada arribi arreu de la terra.
18. Per tant, es compadeix de qui vol, i a qui vol li endureix el cor.
19. Ara tu em diràs: «Doncs per què Déu es queixa, encara? Qui pot resistir-se a la seva voluntat?»
20. Però qui ets tu, home, per a discutir amb Déu? ¿És que la figura pot dir al qui l’ha modelada: Per què m’has fet així?
21. El terrisser, ¿no és amo de la seva argila per a modelar amb la mateixa pasta vasos nobles i atuells ordinaris?
22. Doncs bé, quan Déu ha volgut abocar el seu càstig i fer conèixer el seu poder, ha suportat amb molta paciència els qui s’havien fet mereixedors d’aquell càstig i que estaven a punt per a la perdició;