4. Com a israelites, els pertanyen la gràcia de ser fills, la glòria de Déu, les aliances, la Llei, el culte i les promeses;
5. també són d’ells els patriarques, i, com a home, ha sortit d’ells el Crist, que és Déu i està per damunt de tot. Sigui beneït per sempre. Amén.
6. I no és pas que la paraula de Déu hagi fallat, ja que no tots els israelites de naixement formen l’Israel veritable,
7. ni pel sol fet de ser descendència d’Abraham en són tots fills. Al contrari, l’Escriptura diu: La descendència que portarà el teu nom serà la d’Isaac.
8. És a dir, que no tots els descendents d’Abraham són fills de Déu; només compten com a descendència els qui han nascut en virtut de la promesa.
9. I aquestes són les paraules de la promesa: Per aquest temps tornaré, i Sara haurà tingut un fill.
10. Més encara, hi ha també el cas de Rebeca, que va concebre dos fills d’un sol home, Isaac, el nostre pare.
11. Doncs bé, quan encara no havien nascut, ni havien fet res de bo o res de dolent, es va confirmar la lliure elecció de Déu,
12. que no depèn de les obres humanes, sinó d’ell mateix que crida. Ell va anunciar a Rebeca: El més gran servirà el més petit.
13. Tal com també diu l’Escriptura: He estimat Jacob, he avorrit Esaú.
14. Què direm, doncs? ¿Que en Déu hi ha injustícia? De cap manera!