23. d’aquesta manera ha fet conèixer la riquesa de la seva glòria, que ha abocat sobre els qui són objecte del seu amor i que estan destinats a la glòria;
24. és a dir, nosaltres, a qui ell ha cridat no tan sols d’entre els jueus, sinó també d’entre els pagans.
25. Tal com diu en el llibre d’Osees: Anomenaré «Poble meu» el qui no era el meu poble i «Estimada» la qui no era estimada.
26. I al lloc on els havien dit: «Vosaltres no sou el meu poble», allà mateix els anomenaran «Fills del Déu viu».
27. D’altra banda, a favor d’Israel Isaïes exclama: Encara que el nombre dels israelites que es perdés fos com els grans de sorra de la vora de la mar, una resta se salvarà!
28. El Senyor durà a terme sense espera la seva paraula, la complirà a la terra.
29. I tal com el mateix Isaïes havia predit: Si el Senyor de l’univers no ens hagués deixat una descendència, hauríem estat com Sodoma, ens hauríem assemblat a Gomorra.
30. Què direm, doncs? Direm que els pagans, que no cercaven la justícia, han rebut la justícia: la justícia que ve per la fe.
31. En canvi, Israel, que cercava una llei que els fes justos, no ha arribat on la Llei conduïa.
32. I això, per què? Perquè no cercaven de ser justos per la fe, sinó per les obres. Van topar amb la pedra d’ensopec,
33. tal com diu l’Escriptura: Poso a Sió una pedra d’ensopec, un roc que fa caure, però els qui creuen en ell no quedaran confosos.