16. Per tant, tot depèn no del voler o dels esforços humans, sinó de la compassió de Déu.
17. D’aquí que l’Escriptura digui, referint-se al faraó: T’he fet sorgir per mostrar a través teu el meu poder i perquè la meva anomenada arribi arreu de la terra.
18. Per tant, es compadeix de qui vol, i a qui vol li endureix el cor.
19. Ara tu em diràs: «Doncs per què Déu es queixa, encara? Qui pot resistir-se a la seva voluntat?»
20. Però qui ets tu, home, per a discutir amb Déu? ¿És que la figura pot dir al qui l’ha modelada: Per què m’has fet així?
21. El terrisser, ¿no és amo de la seva argila per a modelar amb la mateixa pasta vasos nobles i atuells ordinaris?
22. Doncs bé, quan Déu ha volgut abocar el seu càstig i fer conèixer el seu poder, ha suportat amb molta paciència els qui s’havien fet mereixedors d’aquell càstig i que estaven a punt per a la perdició;
23. d’aquesta manera ha fet conèixer la riquesa de la seva glòria, que ha abocat sobre els qui són objecte del seu amor i que estan destinats a la glòria;
24. és a dir, nosaltres, a qui ell ha cridat no tan sols d’entre els jueus, sinó també d’entre els pagans.
25. Tal com diu en el llibre d’Osees: Anomenaré «Poble meu» el qui no era el meu poble i «Estimada» la qui no era estimada.
26. I al lloc on els havien dit: «Vosaltres no sou el meu poble», allà mateix els anomenaran «Fills del Déu viu».
27. D’altra banda, a favor d’Israel Isaïes exclama: Encara que el nombre dels israelites que es perdés fos com els grans de sorra de la vora de la mar, una resta se salvarà!
28. El Senyor durà a terme sense espera la seva paraula, la complirà a la terra.