17. I si som fills, també som hereus: hereus de Déu i hereus amb Crist, ja que, sofrint amb ell, serem també glorificats amb ell.
18. Jo penso que els sofriments del món present no són res comparats amb la glòria que s’ha de revelar en nosaltres.
19. Perquè l’univers creat espera amb impaciència que la glòria dels fills de Déu es reveli plenament:
20. l’univers creat es troba sotmès al fracàs, no de grat, sinó perquè algú l’hi ha sotmès, però manté l’esperança
21. que també ell serà alliberat de l’esclavatge de la corrupció i obtindrà la llibertat i la glòria dels fills de Déu.
22. Sabem prou bé que fins ara tot l’univers creat gemega i sofreix dolors de part.
23. I no solament ell; també nosaltres, que posseïm l’Esperit com a primícies del que vindrà, gemeguem dins nostre anhelant de ser plenament fills, quan el nostre cos sigui redimit.
24. Hem estat salvats, però només en esperança. Ara bé, veure el que s’espera no és esperança: allò que es veu, per què s’ha d’esperar?