8. Però el pecat va aprofitar l’ocasió que li brindava aquest manament i va desvetllar en mi tota mena de mals desigs; perquè, sense Llei, el pecat era mort.
9. En altre temps, jo vivia sense la Llei, però vingué el manament, el pecat va reviure,
10. i jo vaig morir. D’aquesta manera, el manament que havia de dur-me a la vida va dur-me a la mort:
11. el pecat va aprofitar l’ocasió que li brindava el manament de la Llei, em va enganyar i, valent-se del manament, em féu morir.
12. Per tant, la Llei és santa, i el manament és sant, just i bo.
13. Ara bé, ¿és possible que una cosa bona m’hagi portat a la mort? De cap manera! És el pecat el que s’ha servit d’una cosa bona i m’ha portat a la mort; servint-se del manament, ha aparegut realment com a pecat i així la seva enorme malícia ha quedat en evidència.
14. Sabem que la Llei és espiritual; però jo sóc terrenal, i estic venut com a esclau al pecat.
15. No entenc què faig, perquè no faig allò que vull, sinó allò que detesto.
16. Si faig, doncs, allò que no vull, reconec que la Llei és bona;
17. però aleshores no sóc jo qui actua així, sinó el pecat que habita en mi.
18. Sé que el bé no habita en mi, és a dir, en el meu cos. Veig que sóc capaç de voler el bé, però no de fer-lo:
19. no faig el bé que voldria, sinó el mal que no voldria.
20. Si faig, doncs, allò que no vull, és clar que no sóc jo qui ho fa, sinó el pecat que habita dintre meu.
21. Em trobo, per tant, que voldria fer el bé, però alhora constato això: només sóc capaç de fer el mal.
22. En el meu interior em deleixo per la llei de Déu,
23. però veig en els membres del meu cos una altra llei que combat contra la llei de la meva raó: és la llei del pecat que porto en el meu cos i em té presoner.