8. Però el pecat va aprofitar l’ocasió que li brindava aquest manament i va desvetllar en mi tota mena de mals desigs; perquè, sense Llei, el pecat era mort.
9. En altre temps, jo vivia sense la Llei, però vingué el manament, el pecat va reviure,
10. i jo vaig morir. D’aquesta manera, el manament que havia de dur-me a la vida va dur-me a la mort:
11. el pecat va aprofitar l’ocasió que li brindava el manament de la Llei, em va enganyar i, valent-se del manament, em féu morir.
12. Per tant, la Llei és santa, i el manament és sant, just i bo.
13. Ara bé, ¿és possible que una cosa bona m’hagi portat a la mort? De cap manera! És el pecat el que s’ha servit d’una cosa bona i m’ha portat a la mort; servint-se del manament, ha aparegut realment com a pecat i així la seva enorme malícia ha quedat en evidència.