17. però aleshores no sóc jo qui actua així, sinó el pecat que habita en mi.
18. Sé que el bé no habita en mi, és a dir, en el meu cos. Veig que sóc capaç de voler el bé, però no de fer-lo:
19. no faig el bé que voldria, sinó el mal que no voldria.
20. Si faig, doncs, allò que no vull, és clar que no sóc jo qui ho fa, sinó el pecat que habita dintre meu.
21. Em trobo, per tant, que voldria fer el bé, però alhora constato això: només sóc capaç de fer el mal.
22. En el meu interior em deleixo per la llei de Déu,
23. però veig en els membres del meu cos una altra llei que combat contra la llei de la meva raó: és la llei del pecat que porto en el meu cos i em té presoner.
24. Que en sóc, de dissortat! ¿Qui m’alliberarà d’aquest cos que em duu a la mort?
25. Déu, a qui dono gràcies per Jesucrist, Senyor nostre!Em trobo, doncs, que amb la raó serveixo la llei de Déu; però, home feble com sóc, serveixo la llei del pecat.