1. Germans, us parlo com a gent entesa en lleis: ¿no sabeu que la llei té poder sobre les persones només mentre viuen?
2. Així, la llei lliga la dona casada al seu marit mentre ell viu; però si el marit mor, la dona queda deslligada de la llei que la vinculava al marit.
3. Per tant, si la dona s’uneix a un altre home mentre viu el marit, serà considerada adúltera; però si el marit mor, queda lliure d’aquella llei i pot unir-se a un altre home sense esdevenir adúltera.
4. Doncs bé, també vosaltres, germans meus, vau morir a la Llei per mitjà del cos de Crist. Així heu passat a ser d’un altre, d’aquell qui ha ressuscitat d’entre els morts; i ara donem fruits per a Déu.
5. Quan estàvem a mercè dels desigs terrenals, les passions pecaminoses, desvetllades per la Llei, actuaven en els membres del nostre cos i ens feien donar fruits que porten a la mort.
6. Però ara hem estat deslligats de la Llei i hem mort a allò que ens tenia presoners; ara servim Déu d’acord amb el camí nou de l’Esperit i no segons la lletra envellida de la Llei.
7. Què direm, doncs? Que la Llei és pecat? De cap manera! Tanmateix, no he conegut el pecat sinó per la Llei. Si la Llei no hagués dit: No tinguis mals desigs, jo no hauria sabut que és un mal desig.