1. I què direm, doncs, d’Abraham, el pare del nostre llinatge?
2. Si hagués estat fet just en virtut de les seves obres, hauria tingut motius de gloriar-se’n, però no davant de Déu.
3. En efecte, diu l’Escriptura: Abraham va creure en Déu, i Déu li ho comptà com a justícia.
4. Al qui ha fet alguna obra, no li compten el salari com un regal sinó com a paga d’un deute;
5. mentre que al qui no ha fet cap obra, però creu en aquell qui fa justos els qui eren dolents, Déu li compta la seva fe com a justícia.
6. També David proclama feliç l’home que Déu compta com a just al marge de les obres, i diu:
7. Feliços els qui han vist perdonades les seves faltes i coberts per un vel els seus pecats!
8. Feliç l’home a qui el Senyor no té en compte el pecat!
9. Tanmateix, les paraules d’aquesta benaurança, ¿s’apliquen només als circumcisos, o també als incircumcisos? Hem dit que Déu va comptar la fe d’Abraham com a justícia.