3. I encara que alguns d’ells no han cregut, ¿és que la seva infidelitat pot anul-lar la fidelitat de Déu?
4. De cap manera! Déu continua essent veraç, encara que tots els homes siguin mentiders, tal com diu l’Escriptura: Perquè et reconeguin just en les teves paraules i triomfis quan algú et cridi a judici.
5. Ara bé, si la nostra injustícia fa ressaltar la justícia salvadora de Déu, des d’un punt de vista purament humà ens podem fer aquesta pregunta: Déu, ¿no és injust quan aboca la seva indignació?
6. De cap manera! Si Déu fos injust, com podria judicar el món?
7. Alguns diuen: Si la veritat de Déu resplandeix més gloriosament gràcies a la meva mentida, ¿encara hauré de ser jutjat com a pecador?
8. Altres m’acusen d’ensenyar: Fem el mal perquè se’n segueixi el bé! Els qui em calumnien així, mereixen de ser condemnats.
9. Per tant, nosaltres, els jueus, ¿tenim algun avantatge? No podem pas dir del tot que no. Tanmateix, ja hem demostrat que tots estan sota el domini del pecat, tant els jueus com els no jueus.
10. Ho diu l’Escriptura: No hi ha cap just, ni un de sol.
11. No hi ha ningú assenyat, ningú que cerqui Déu.
12. Tots plegats s’han desviat i pervertit: no n’hi ha cap que faci el bé, ni un de sol.
13. La seva gola és un sepulcre obert, la seva llengua trama enganys; duen sota els llavis verí d’escurçó,