1. Per això no tens excusa, tu que et poses a fer de jutge; quan judiques els altres, et condemnes a tu mateix, perquè fas de jutge però actues com ells.
2. Tothom sap que el judici de Déu recau justament sobre els qui cometen aquells actes.
3. I tu que jutges els qui els cometen, però fas igual que ells, ¿et penses que t’escaparàs del judici de Déu?
4. ¿O és que menysprees la riquesa de la seva bondat, de la seva generositat i de la seva paciència? ¿No vols reconèixer que la bondat de Déu et convida a la conversió?