1. Per això no tens excusa, tu que et poses a fer de jutge; quan judiques els altres, et condemnes a tu mateix, perquè fas de jutge però actues com ells.
2. Tothom sap que el judici de Déu recau justament sobre els qui cometen aquells actes.
3. I tu que jutges els qui els cometen, però fas igual que ells, ¿et penses que t’escaparàs del judici de Déu?
4. ¿O és que menysprees la riquesa de la seva bondat, de la seva generositat i de la seva paciència? ¿No vols reconèixer que la bondat de Déu et convida a la conversió?
5. El teu cor endurit, que no es vol convertir, va acumulant indignació per al dia de la indignació, quan es manifestarà el just judici de Déu.
6. Ell pagarà a cadascú segons les seves obres:
7. la vida eterna, als qui, practicant amb constància les bones obres, busquen la glòria, l’honor i la immortalitat;
8. la indignació i el càstig, als qui amb orgull són rebels a la veritat i dòcils a la injustícia!
9. Déu donarà tribulacions i angoixa a tothom qui fa el mal, primer als jueus i després als dels altres pobles,
10. però glòria, honor i pau a tothom qui fa el bé, primer als jueus i després als dels altres pobles.
11. Déu no fa distinció de persones.
12. Així, doncs, els qui van pecar sense conèixer la Llei de Moisès, aniran a la perdició al marge d’aquesta Llei; i els qui van pecar coneixent la Llei, seran judicats segons aquesta Llei.
13. Perquè davant de Déu no són justos els qui escolten la Llei: només són fets justos els qui la compleixen.
14. En efecte, hi ha pagans que no coneixen la Llei, però compleixen per inclinació natural allò que la Llei mana; no tenen la Llei de Moisès, però són llei per a ells mateixos.
15. Així demostren que les obres manades per la Llei estan escrites en els seus cors: en donen testimoni els judicis de la seva consciència, que els acusen o els defensen.