13. Ara us parlo a vosaltres, els d’origen pagà, i us dic: com a apòstol dels pagans, faig honor al meu ministeri,
14. mirant d’engelosir els del meu llinatge i així salvar-ne alguns.
15. Si del fet d’haver quedat ells apartats ha vingut la reconciliació al món, ¿no serà la seva entrada un pas de mort a vida?
16. Si les primícies de la pasta del pa són consagrades a Déu, també ho és tota la pasta; si l’arrel és consagrada, també ho són les branques.
17. És cert que algunes branques de l’olivera van ser tallades, i tu, olivera borda, fores empeltada entre les que quedaven i ara comparteixes amb elles la saba que puja de les arrels.
18. Però no te’n gloriïs ni menyspreïs les altres branques. Com podries gloriar-te’n? No ets tu qui sostens l’arrel, sinó que l’arrel et sosté a tu!
19. Tu pots dir: «Van tallar aquelles branques per empeltar-me a mi.»
20. És cert, les van tallar per la seva infidelitat, i tu, en canvi, et mantens per la fe. No siguis orgullós, sinó temorós,
21. perquè Déu, que no va plànyer les branques nascudes de l’arbre, tampoc no et planyeria a tu.
22. Considera, doncs, la bondat i el rigor de Déu: el seu rigor amb els qui han caigut i la seva bondat amb tu. Persevera en la seva bondat, ja que ell també et podria arrencar.
23. D’altra banda, ells també seran empeltats, si no persisteixen en la seva infidelitat: Déu té poder per a tornar-los a empeltar.
24. Si tu has estat arrencat de l’olivera borda on havies nascut i contra les lleis naturals has estat empeltat en una olivera bona, molt més ells, que hi han nascut, seran empeltats en la pròpia olivera.
25. Germans, no vull que ignoreu aquest designi secret de Déu, no fos cas que us tinguéssiu per més savis que els altres: l’enduriment d’una part d’Israel es mantindrà fins que haurà entrat el conjunt dels pobles pagans,