1. Jo pregunto, doncs: És que Déu ha rebutjat el seu poble? De cap manera! Jo mateix sóc israelita, descendent d’Abraham, de la tribu de Benjamí.
2. Déu no ha rebutjat pas el seu poble, que ell coneixia des de sempre. Ja sabeu què diu l’Escriptura, en el passatge on Elies acusa Israel davant de Déu:
3. Senyor, han mort els teus profetes, han derrocat els teus altars; només he quedat jo, i encara em busquen per matar-me.
4. Tanmateix, què li respon Déu? M’he reservat set mil homes que no han doblegat els genolls davant de Baal.
5. Així, doncs, també en el temps present, per pura gràcia de Déu, ha quedat una resta d’escollits.
6. I si és per gràcia de Déu, no és en virtut de les obres humanes; altrament la gràcia ja no seria gràcia.
7. En conseqüència, Israel no ha aconseguit allò que buscava, però ho han aconseguit els escollits. En canvi, els altres s’han endurit,
8. tal com diu l’Escriptura: Déu els ha donat un esperit que els ensopeix, ulls per a no veure-hi i orelles per a no sentir-hi, fins al dia d’avui.
9. I David diu: Que la taula se’ls torni un parany i una trampa, una ocasió de caure, la paga que es mereixen!
10. Que se’ls entelin els ulls i no hi vegin! Doblega’ls l’esquena per sempre.
11. Per tant, ¿podem dir que Israel ha ensopegat per a no aixecar-se més? De cap manera! La seva caiguda ha servit perquè la salvació arribés als pagans i així Israel s’engelosís.