9. Déu, a qui dono culte en el meu esperit quan anuncio l’evangeli del seu Fill, m’és testimoni de com em recordo constantment de vosaltres
10. en les meves pregàries: sempre li demano que em concedeixi finalment l’oportunitat de venir a veure-us.
11. Desitjo vivament de visitar-vos per comunicar-vos alguns dons de l’Esperit; així sereu enfortits,
12. o, més ben dit, quan sigui enmig vostre ens confortarà la fe que tenim en comú vosaltres i jo.
13. Germans, no vull que ignoreu que m’he proposat moltes vegades de venir a veure-us; però, fins ara, sempre m’ho ha impedit algun destorb. Voldria recollir també entre vosaltres algun fruit, com l’he recollit entre els altres pobles.
14. Em dec a grecs i a bàrbars, a savis i a ignorants;
15. per això, per part meva, estic decidit a anunciar-vos l’evangeli també a vosaltres, els qui sou a Roma.
16. Perquè no m’avergonyeixo de l’evan-geli, que és poder de Déu per a salvar tots els qui creuen, primer els jueus, i després els dels altres pobles.
17. En l’evangeli es revela la justícia salvadora de Déu, en virtut de la fe i amb vista a la fe. Tal com diu l’Escriptura: Viurà el qui és just per la fe.
18. La indignació divina es revela des del cel contra tota la impietat i la injustícia dels homes que ofeguen la veritat amb el seu obrar injust.
19. Parlo dels qui coneixen allò que podem saber de Déu, perquè Déu mateix els ho ha fet conèixer.
20. D’ençà que el món va ser creat, el poder etern de Déu i la seva divinitat, que són invisibles, s’han fet visibles a la intel·ligència a través de les coses creades. Per això no tenen excusa,
21. ja que, tot i conèixer Déu, no l’han glorificat ni li han donat gràcies tal com es mereix. Ben al contrari, s’han refiat de raonaments inútils, i el seu cor insensat s’ha omplert de foscor.
22. Presumint de savis, s’han tornat necis,
23. i han bescanviat la glòria del Déu immortal per imatges d’homes mortals, d’ocells, de quadrúpedes i de rèptils.