7. »Llavors totes aquelles noies es van despertar i començaren a preparar les seves torxes.
8. Les noies insensates van dir a les assenyades:»– Doneu-nos oli del vostre, que les nostres torxes s’apaguen.
9. »Les assenyades respongueren:»– Potser no n’hi hauria prou per a nosaltres i per a vosaltres; val més que aneu als qui en venen i us en compreu.
10. »Mentre anaven a comprar-ne, va arribar l’espòs, i les qui estaven a punt entraren amb ell a les noces. I la porta quedà tancada.
11. »Finalment arribaren també les altres noies i deien:»– Senyor, Senyor, obre’ns!
12. »Però ell va respondre:»– En veritat us dic que no us conec.
13. »Vetlleu, doncs, perquè no sabeu ni el dia ni l’hora.
14. »De manera semblant, un home que havia de fer un llarg viatge va cridar els seus servents i els va confiar els seus béns.
15. A un li donà cinc talents; a l’altre, dos, i a l’altre, un –a cada un segons la seva capacitat–, i després se’n va anar.»Immediatament,
16. el qui havia rebut cinc talents els va fer treballar i va guanyar-ne cinc més.
17. Igualment, el qui n’havia rebut dos en va guanyar dos més.
18. Però el qui n’havia rebut un se’n va anar a fer un clot a terra i va amagar-hi els diners del seu senyor.
19. »Al cap de molt de temps arriba el senyor d’aquells servents i es posa a passar comptes amb ells.