13. »Vetlleu, doncs, perquè no sabeu ni el dia ni l’hora.
14. »De manera semblant, un home que havia de fer un llarg viatge va cridar els seus servents i els va confiar els seus béns.
15. A un li donà cinc talents; a l’altre, dos, i a l’altre, un –a cada un segons la seva capacitat–, i després se’n va anar.»Immediatament,
16. el qui havia rebut cinc talents els va fer treballar i va guanyar-ne cinc més.
17. Igualment, el qui n’havia rebut dos en va guanyar dos més.
18. Però el qui n’havia rebut un se’n va anar a fer un clot a terra i va amagar-hi els diners del seu senyor.
19. »Al cap de molt de temps arriba el senyor d’aquells servents i es posa a passar comptes amb ells.
20. Es presentà el qui havia rebut cinc talents i en dugué cinc més, tot dient:»– Senyor, em vas confiar cinc talents; mira: n’he guanyat cinc més.