3. Feu i observeu tot el que us diguin, però no actueu com ells, perquè diuen i no fan.
4. Preparen càrregues pesades i insuportables i les posen a les espatlles dels altres, però ells no volen ni moure-les amb el dit.
5. En tot actuen per fer-se veure de la gent: s’eixamplen les filactèries i s’allarguen les borles del mantell;
6. els agrada d’ocupar el primer lloc als banquets i els primers seients a les sinagogues,
7. i que la gent els saludi a les places i els doni el títol de “rabí”, o sigui “mestre”.
8. »Però vosaltres no us feu dir “rabí”, perquè de mestre només en teniu un, i tots vosaltres sou germans;
9. ni doneu a ningú el nom de “pare” aquí a la terra, perquè de pare només en teniu un, que és el del cel;
10. ni us feu dir “guies”, perquè de guia només en teniu un, que és el Crist.
11. El més important d’entre vosaltres, que es faci el vostre servidor.
12. El qui s’enalteixi serà humiliat, però el qui s’humiliï serà enaltit.
13. »Ai de vosaltres, mestres de la Llei i fariseus hipòcrites, que tanqueu a la gent l’entrada del Regne del cel! Vosaltres no hi entreu ni permeteu que hi entrin els qui voldrien entrar-hi. (
14. )
15. »Ai de vosaltres, mestres de la Llei i fariseus hipòcrites, que recorreu mar i terra per guanyar un sol prosèlit i, quan el teniu, el feu mereixedor de l’infern el doble que vosaltres!
16. »Ai de vosaltres, guies cecs, que dieu: “Si algú fa una prometença jurant pel santuari, no està obligat a res; però si la fa jurant per l’or del santuari, queda obligat”!
17. Estúpids i cecs! Què és més important: l’or que hi ha al santuari o el santuari que fa sagrat l’or?
18. I dieu encara: “Si algú fa una prometença jurant per l’altar, no està obligat a res, però si la fa jurant per l’ofrena que hi ha damunt l’altar, queda obligat.”
19. Cecs! Què és més important: l’ofrena de damunt l’altar o l’altar que fa sagrada l’ofrena?
20. Per tant, qui fa una prometença per l’altar, jura per l’altar i per tot el que hi és ofert,
21. i qui fa una prometença pel santuari, jura pel santuari i per aquell qui hi resideix,
22. i qui fa una prometença pel cel, jura pel tron de Déu i per aquell qui hi seu.
23. »Ai de vosaltres, mestres de la Llei i fariseus hipòcrites, que pagueu el delme de la menta, del fonoll i del comí, però heu abandonat les coses essencials de la Llei: la justícia, l’amor i la fidelitat! Calia complir això sense deixar allò altre.