15. Ell els pregunta:– I vosaltres, qui dieu que sóc?
16. Simó Pere respongué:– Tu ets el Messies, el Fill del Déu viu.
17. Llavors Jesús li va dir:– Feliç de tu, Simó, fill de Jonàs: això no t’ho ha revelat ni la carn ni la sang, sinó el meu Pare del cel.
18. I jo et dic que tu ets Pere, i sobre aquesta pedra edificaré la meva Església, i les portes del reialme de la mort no la podran dominar.
19. Et donaré les claus del Regne del cel; tot allò que lliguis a la terra quedarà lligat al cel, i tot allò que deslliguis a la terra quedarà deslligat al cel.
20. Després va manar als seus deixebles que no diguessin a ningú que ell era el Messies.
21. Des d’aleshores Jesús començà a explicar als deixebles que calia que anés a Jerusalem i que patís molt de part dels notables, els grans sacerdots i els mestres de la Llei, i que havia de ser mort i de ressuscitar el tercer dia.
22. Llavors Pere el prengué a part i es posà a renyar-lo:– Déu te’n guard, Senyor! A tu això no et passarà.
23. Però Jesús es girà i digué a Pere:– Vés-te’n d’aquí, Satanàs! Em vols fer caure, perquè no veus les coses com Déu, sinó com els homes.
24. Aleshores Jesús digué als seus deixebles:– Si algú vol venir amb mi, que es negui a ell mateix, que prengui la seva creu i que em segueixi.
25. Qui vulgui salvar la seva vida, la perdrà, però el qui la perdi per mi, la trobarà.
26. Què en trauria l’home de guanyar tot el món si perdia la vida? Què no donaria l’home a canvi de la seva vida?
27. Perquè el Fill de l’home ha de venir amb els seus àngels en la glòria del seu Pare, i llavors pagarà a cadascú segons les seves obres.