23. Jesús no li va tornar contesta. Els seus deixebles es van acostar i li demanaven:– Fes-la marxar: no fa més que cridar darrere nostre.
24. Jesús els digué:– Únicament he estat enviat a les ovelles perdudes de la casa d’Israel.
25. Però la dona vingué a prosternar-se davant d’ell i li deia:– Senyor, ajuda’m!
26. Jesús contestà:– No està bé de prendre el pa dels fills i tirar-lo als gossets.
27. Ella digué:– És veritat, Senyor, però també els gossets mengen les engrunes que cauen de la taula dels seus amos.
28. Llavors Jesús li respongué:– Dona, és gran la teva fe. Que es faci tal com tu vols.I des d’aquell mateix moment es posà bona la seva filla.
29. Jesús se’n va anar d’allí i arribà vora el llac de Galilea, pujà a la muntanya i s’assegué.
30. Llavors se li acostà molta gent que portava coixos, cecs, esguerrats, muts i molts altres malalts. Els van deixar als seus peus, i ell els va curar.
31. La gent, en veure que els muts parlaven, que els esguerrats quedaven curats, els coixos caminaven i els cecs hi veien, se’n meravellava i glorificava el Déu d’Israel.
32. Llavors Jesús va cridar els seus deixebles i els digué:– Sento una gran compassió per aquesta gent, perquè ja fa tres dies que no es mouen d’aquí amb mi i no tenen res per a menjar. I no vull que se’n vagin dejuns, no fos cas que defallissin pel camí.
33. Els deixebles li diuen:– D’on traurem en despoblat el pa que cal per a alimentar tanta gent?