29. »Ell els respon:»– No ho feu pas, no fos cas que, arrencant el jull, arrenquéssiu també el blat.
30. Deixeu que creixin junts fins al temps de la sega, i llavors diré als segadors: “Arrenqueu primer el jull i feu-ne feixos per cremar-lo; el blat, en canvi, arreplegueu-lo i entreu-lo al meu graner.”
31. Els proposà encara una altra paràbola:– Amb el Regne del cel passa com amb el gra de mostassa que un home va sembrar en el seu camp:
32. la mostassa és la més petita de totes les llavors; però, quan ha crescut, es fa més gran que les hortalisses i arriba a ser un arbre; fins i tot vénenels ocells del cel a fer niu a les seves branques.
33. Els digué una altra paràbola:– Amb el Regne del cel passa com amb el llevat que una dona va amagar dins tres mesures de farina, fins que tota la pasta va fermentar.
34. Tot això, Jesús ho digué a la gent en paràboles, i no els deia res sense paràboles.
35. Així es va complir allò que havia anunciat el profeta: Obriré els llavis per parlar en paràboles, proclamaré coses amagades des de la creació del món.
36. Llavors deixà la gent i se’n va anar a casa. Els deixebles se li acostaren i li digueren:– Explica’ns la paràbola del jull sembrat en el camp.
37. Ell els digué:– El qui sembra la bona llavor és el Fill de l’home.
38. El camp és el món. La bona llavor són els fills del Regne. El jull són els fills del Maligne.
39. L’enemic que ha sembrat el jull és el diable. La sega és la fi del món, i els segadors són els àngels.