19. A tot aquell qui escolta la paraula del Regne però no la comprèn, ve el Maligne i li pren la llavor sembrada en el seu cor. Aquest és el de la llavor sembrada arran del camí.
20. El de la llavor sembrada en un terreny rocós és el qui escolta la paraula i de seguida la rep amb alegria,
21. però no té arrels dintre d’ell, és inconstant: tan bon punt la paraula li porta tribulacions o persecucions, sucumbeix tot seguit.
22. El de la llavor sembrada enmig dels cards és el qui escolta la paraula, però les preocupacions d’aquest món i la seducció de les riqueses arriben a ofegar-la; per això no dóna fruit.
23. El de la llavor sembrada en terra bona és el qui escolta la paraula i la comprèn; aquest dóna fruit, i arriba al cent, al seixanta o al trenta per u.
24. Després els proposà aquesta altra paràbola:– Amb el Regne del cel passa com amb un home que va sembrar bona llavor en el seu camp;
25. però, mentre tothom dormia, vingué el seu enemic, va sembrar jull enmig del blat i se’n va anar.
26. Quan els brins van créixer i es va formar l’espiga, aparegué també el jull.
27. Els mossos anaren a trobar l’amo i li digueren:»– Senyor, ¿no vas sembrar bona llavor en el teu camp? D’on ha sortit, doncs, el jull?
28. »Ell els respongué:»– Això ho ha fet un enemic.»Els mossos li diuen:»– ¿Vols que anem a arrencar el jull?
29. »Ell els respon:»– No ho feu pas, no fos cas que, arrencant el jull, arrenquéssiu també el blat.
30. Deixeu que creixin junts fins al temps de la sega, i llavors diré als segadors: “Arrenqueu primer el jull i feu-ne feixos per cremar-lo; el blat, en canvi, arreplegueu-lo i entreu-lo al meu graner.”
31. Els proposà encara una altra paràbola:– Amb el Regne del cel passa com amb el gra de mostassa que un home va sembrar en el seu camp:
32. la mostassa és la més petita de totes les llavors; però, quan ha crescut, es fa més gran que les hortalisses i arriba a ser un arbre; fins i tot vénenels ocells del cel a fer niu a les seves branques.
33. Els digué una altra paràbola:– Amb el Regne del cel passa com amb el llevat que una dona va amagar dins tres mesures de farina, fins que tota la pasta va fermentar.
34. Tot això, Jesús ho digué a la gent en paràboles, i no els deia res sense paràboles.
35. Així es va complir allò que havia anunciat el profeta: Obriré els llavis per parlar en paràboles, proclamaré coses amagades des de la creació del món.