12. Perquè al qui té, li donaran encara més, i en tindrà a vessar, mentre que al qui no té, li prendran fins allò que li queda.
13. Per això els parlo en paràboles, perquè miren però no hi veuen, escolten però no hi senten ni comprenen.
14. Així es compleix en ells aquella profecia d’Isaïes que diu:»Escoltareu, però no comprendreu; mirareu, però no hi veureu.
15. S’ha fet insensible, el cor d’aquest poble, s’han tapat les orelles, han tancat els ulls, no fos cas que els seus ulls hi veiessin, les seves orelles hi sentissin, el seu cor comprengués i es convertissin. I jo els guariria!
16. »Feliços, en canvi, els vostres ulls, perquè hi veuen, i les vostres orelles, perquè hi senten!
17. En veritat us dic que molts profetes i justos van desitjar veure el que vosaltres veieu, però no ho veieren, i sentir el que vosaltres sentiu, però no ho sentiren.
18. »Per tant, escolteu ara, vosaltres, què vol dir la paràbola del sembrador.
19. A tot aquell qui escolta la paraula del Regne però no la comprèn, ve el Maligne i li pren la llavor sembrada en el seu cor. Aquest és el de la llavor sembrada arran del camí.
20. El de la llavor sembrada en un terreny rocós és el qui escolta la paraula i de seguida la rep amb alegria,
21. però no té arrels dintre d’ell, és inconstant: tan bon punt la paraula li porta tribulacions o persecucions, sucumbeix tot seguit.
22. El de la llavor sembrada enmig dels cards és el qui escolta la paraula, però les preocupacions d’aquest món i la seducció de les riqueses arriben a ofegar-la; per això no dóna fruit.