32. Ells no entenien què volia dir, però tenien por de fer-li preguntes.
33. Arribaren a Cafarnaüm. Un cop a casa, els preguntà:– Què discutíeu pel camí?
34. Però ells callaven, perquè pel camí havien discutit quin d’ells era el més important.
35. Aleshores s’assegué, va cridar els Dotze i els va dir:– Si algú vol ser el primer, que es faci el darrer de tots i el servidor de tots.
36. Llavors va agafar un infant, el posà enmig d’ells, el prengué en braços i els digué:
37. – Qui acull un d’aquests infants en nom meu, a mi m’acull, i qui m’acull a mi, no m’acull a mi, sinó el qui m’ha enviat.
38. Joan digué a Jesús:– Mestre, n’hem vist un que es valia del teu nom per a treure dimonis i hem mirat d’impedir-ho, perquè no és dels qui vénen amb nosaltres.
39. Jesús respongué:– No li ho impediu. Ningú que en nom meu faci miracles no podrà després malparlar de mi.
40. Qui no està contra nosaltres, està amb nosaltres.
41. Tothom qui us doni un got d’aigua pel fet que sou de Crist, en veritat us dic que no quedarà sense recompensa.
42. »Però al qui fa caure en pecat un d’aquests petits que creuen en mi, més li valdria que li lliguessin al coll una mola de molí i el tiressin al mar.
43. »Si la mà et fa caure en pecat, talla-te-la. Val més que entris a la vida sense mà, que no pas que vagis amb totes dues mans a l’infern, al foc que no s’apaga. (