25. Jesús, veient que hi acudia més gent, increpà l’esperit maligne amb aquestes paraules:– Esperit mut i sord, jo t’ho mano: surt d’aquest noi i no hi tornis a entrar més.
26. Llavors l’esperit va sortir enmig de xiscles i de grans convulsions, i el noi quedà com mort: tothom deia que ja no vivia.
27. Però Jesús el va prendre per la mà, el va aixecar i el noi es posà dret.
28. Un cop a casa tots sols, els seus deixebles li preguntaven:– Com és que nosaltres no l’hem pogut treure?
29. Ell els va respondre:– Esperits d’aquesta mena només es poden treure amb la pregària.
30. Sortint d’allà, travessaven Galilea, però Jesús no volia que ho sabés ningú.
31. Instruïa els seus deixebles i els deia:– El Fill de l’home serà entregat en mans dels homes, i el mataran; però, un cop mort, al cap de tres dies ressuscitarà.
32. Ells no entenien què volia dir, però tenien por de fer-li preguntes.
33. Arribaren a Cafarnaüm. Un cop a casa, els preguntà:– Què discutíeu pel camí?
34. Però ells callaven, perquè pel camí havien discutit quin d’ells era el més important.
35. Aleshores s’assegué, va cridar els Dotze i els va dir:– Si algú vol ser el primer, que es faci el darrer de tots i el servidor de tots.
36. Llavors va agafar un infant, el posà enmig d’ells, el prengué en braços i els digué:
37. – Qui acull un d’aquests infants en nom meu, a mi m’acull, i qui m’acull a mi, no m’acull a mi, sinó el qui m’ha enviat.
38. Joan digué a Jesús:– Mestre, n’hem vist un que es valia del teu nom per a treure dimonis i hem mirat d’impedir-ho, perquè no és dels qui vénen amb nosaltres.
39. Jesús respongué:– No li ho impediu. Ningú que en nom meu faci miracles no podrà després malparlar de mi.