25. Jesús, veient que hi acudia més gent, increpà l’esperit maligne amb aquestes paraules:– Esperit mut i sord, jo t’ho mano: surt d’aquest noi i no hi tornis a entrar més.
26. Llavors l’esperit va sortir enmig de xiscles i de grans convulsions, i el noi quedà com mort: tothom deia que ja no vivia.
27. Però Jesús el va prendre per la mà, el va aixecar i el noi es posà dret.
28. Un cop a casa tots sols, els seus deixebles li preguntaven:– Com és que nosaltres no l’hem pogut treure?
29. Ell els va respondre:– Esperits d’aquesta mena només es poden treure amb la pregària.
30. Sortint d’allà, travessaven Galilea, però Jesús no volia que ho sabés ningú.