20. Ells l’hi portaren. Així que l’esperit veié Jesús, provocà convulsions al noi; el noi caigué a terra i es rebolcava traient bromera.
21. Jesús preguntà al seu pare:– Quant de temps fa que li passa això?Ell contestà:– Des de petit.
22. Sovint l’ha tirat al foc i a l’aigua per matar-lo. Però si pots fer-hi res, tingues compassió de nosaltres, ajuda’ns!
23. Jesús li respongué:– Em dius si puc fer-hi res... Tot és possible al qui creu.
24. A l’instant el pare del noi exclamà:– Crec, però ajuda la meva poca fe!
25. Jesús, veient que hi acudia més gent, increpà l’esperit maligne amb aquestes paraules:– Esperit mut i sord, jo t’ho mano: surt d’aquest noi i no hi tornis a entrar més.
26. Llavors l’esperit va sortir enmig de xiscles i de grans convulsions, i el noi quedà com mort: tothom deia que ja no vivia.
27. Però Jesús el va prendre per la mà, el va aixecar i el noi es posà dret.
28. Un cop a casa tots sols, els seus deixebles li preguntaven:– Com és que nosaltres no l’hem pogut treure?
29. Ell els va respondre:– Esperits d’aquesta mena només es poden treure amb la pregària.
30. Sortint d’allà, travessaven Galilea, però Jesús no volia que ho sabés ningú.
31. Instruïa els seus deixebles i els deia:– El Fill de l’home serà entregat en mans dels homes, i el mataran; però, un cop mort, al cap de tres dies ressuscitarà.
32. Ells no entenien què volia dir, però tenien por de fer-li preguntes.
33. Arribaren a Cafarnaüm. Un cop a casa, els preguntà:– Què discutíeu pel camí?
34. Però ells callaven, perquè pel camí havien discutit quin d’ells era el més important.