16. Jesús els preguntà:– Què discutíeu amb ells?
17. Un de la gent li respongué:– Mestre, t’he portat el meu fill, posseït d’un esperit que el priva de parlar.
18. Quan se n’apodera, sigui on sigui, el tira per terra, i el noi treu bromera, cruix de dents i es queda rígid. He dit als teus deixebles que l’hi traguessin, però no han pogut.
19. Jesús els diu:– Generació descreguda! Fins quan hauré d’estar amb vosaltres? Fins quan us hauré de suportar? Porteu-me el noi.
20. Ells l’hi portaren. Així que l’esperit veié Jesús, provocà convulsions al noi; el noi caigué a terra i es rebolcava traient bromera.
21. Jesús preguntà al seu pare:– Quant de temps fa que li passa això?Ell contestà:– Des de petit.
22. Sovint l’ha tirat al foc i a l’aigua per matar-lo. Però si pots fer-hi res, tingues compassió de nosaltres, ajuda’ns!
23. Jesús li respongué:– Em dius si puc fer-hi res... Tot és possible al qui creu.
24. A l’instant el pare del noi exclamà:– Crec, però ajuda la meva poca fe!
25. Jesús, veient que hi acudia més gent, increpà l’esperit maligne amb aquestes paraules:– Esperit mut i sord, jo t’ho mano: surt d’aquest noi i no hi tornis a entrar més.
26. Llavors l’esperit va sortir enmig de xiscles i de grans convulsions, i el noi quedà com mort: tothom deia que ja no vivia.
27. Però Jesús el va prendre per la mà, el va aixecar i el noi es posà dret.
28. Un cop a casa tots sols, els seus deixebles li preguntaven:– Com és que nosaltres no l’hem pogut treure?