10. Ells retingueren aquestes paraules, però discutien entre ells què volia dir això de «ressuscitar d’entre els morts».
11. Després preguntaven a Jesús:– Com és que els mestres de la Llei diuen que primer ha de venir Elies?
12. Jesús els respongué:– És cert que Elies ha de venir primer a restablir-ho tot. Però llavors, per què l’Escriptura diu del Fill de l’home que ha de patir molt i ha de ser tingut per no res?
13. Doncs bé, jo us asseguro que Elies ja ha vingut i que han fet d’ell el que els ha semblat, tal com d’ell diu l’Escriptura.
14. Quan van arribar on eren els altres deixebles, veieren una gentada al seu voltant i uns mestres de la Llei que discutien amb ells.
15. Tota la gent, sorpresos de veure Jesús, anaren corrents a saludar-lo.
16. Jesús els preguntà:– Què discutíeu amb ells?
17. Un de la gent li respongué:– Mestre, t’he portat el meu fill, posseït d’un esperit que el priva de parlar.
18. Quan se n’apodera, sigui on sigui, el tira per terra, i el noi treu bromera, cruix de dents i es queda rígid. He dit als teus deixebles que l’hi traguessin, però no han pogut.
19. Jesús els diu:– Generació descreguda! Fins quan hauré d’estar amb vosaltres? Fins quan us hauré de suportar? Porteu-me el noi.
20. Ells l’hi portaren. Així que l’esperit veié Jesús, provocà convulsions al noi; el noi caigué a terra i es rebolcava traient bromera.
21. Jesús preguntà al seu pare:– Quant de temps fa que li passa això?Ell contestà:– Des de petit.
22. Sovint l’ha tirat al foc i a l’aigua per matar-lo. Però si pots fer-hi res, tingues compassió de nosaltres, ajuda’ns!
23. Jesús li respongué:– Em dius si puc fer-hi res... Tot és possible al qui creu.
24. A l’instant el pare del noi exclamà:– Crec, però ajuda la meva poca fe!
25. Jesús, veient que hi acudia més gent, increpà l’esperit maligne amb aquestes paraules:– Esperit mut i sord, jo t’ho mano: surt d’aquest noi i no hi tornis a entrar més.