23. Tot això dolent surt de dintre i fa impur l’home.
24. Jesús se’n va anar d’allí i arribà al territori de Tir. Va entrar en una casa i no volia que ningú ho sabés, però no pogué passar desapercebut.
25. De seguida va sentir parlar d’ell una dona que tenia una filla posseïda d’un esperit maligne, i vingué a prosternar-se als seus peus.
26. La dona, que era pagana, sirofenícia d’origen, pregava a Jesús que tragués de la seva filla el dimoni.
27. Ell li va dir:– Deixa que primer s’alimentin els fills. No està bé de prendre el pa dels fills i tirar-lo als gossets.
28. Ella li respon:– Senyor, també els gossets, sota la taula, mengen les engrunes que els fills deixen caure.
29. Llavors Jesús li digué:– Ja que has respost així, vés, que el dimoni ja ha sortit de la teva filla.
30. Ella se’n va anar a casa seva i trobà la nena estirada al llit. El dimoni l’havia deixada.
31. Jesús va tornar del territori de Tir i, passant pel de Sidó, arribà al llac de Galilea, després de travessar el territori de la Decàpolis.
32. Llavors li porten un sord, que amb prou feines podia parlar, i li suplicaven que li imposés la mà.
33. Jesús se l’endugué tot sol, lluny de la gent, li ficà els dits a les orelles, va escopir i li tocà la llengua amb la saliva.
34. Després va alçar els ulls al cel, sospirà i li digué:– Efatà! –que vol dir: «Obre’t!»
35. A l’instant se li van obrir les orelles, la llengua se li destravà i parlava perfectament.
36. Jesús els prohibí que ho diguessin a ningú, però com més els ho prohibia, més ho pregonaven.
37. Estaven completament admirats i deien:– Tot ho ha fet bé: fa que els sords hi sentin i que els muts parlin.