11. Però vosaltres, si algú diu al pare o a la mare: “Declaro corban, és a dir, consagrats a Déu, els béns amb què t’hauria d’ajudar”,
12. ja li permeteu que no faci res a favor del pare o de la mare.
13. Així, amb la tradició que us aneu transmetent, invalideu la paraula de Déu. I de coses com aquesta, en feu moltes.
14. Llavors Jesús tornà a cridar la gent i els deia:– Escolteu-me tots i compreneu-ho bé:
15. No hi ha res del que entra a l’home des de fora que el pugui fer impur; només allò que surt de l’home el fa impur. (
16. )
17. Quan deixà la gent i entrà a casa, els seus deixebles li van preguntar què volia dir aquell proverbi.
18. Jesús els respongué:– ¿També vosaltres sou incapaços d’entendre-ho? ¿No compreneu que tot allò que entra a l’home des de fora no el pot fer impur,
19. perquè no li va al cor, sinó al ventre, i acaba fora del cos?D’aquesta manera declarava purs tots els aliments.
20. I va afegir:– Només allò que surt de l’home el fa impur.
21. Perquè de dintre el cor de l’home surten les intencions dolentes que el porten a relacions il·legítimes, robatoris, assassinats,
22. adulteris, avarícies, maldats, enganys, llibertinatge, enveges, injúries, arrogància, insensatesa.
23. Tot això dolent surt de dintre i fa impur l’home.
24. Jesús se’n va anar d’allí i arribà al territori de Tir. Va entrar en una casa i no volia que ningú ho sabés, però no pogué passar desapercebut.
25. De seguida va sentir parlar d’ell una dona que tenia una filla posseïda d’un esperit maligne, i vingué a prosternar-se als seus peus.
26. La dona, que era pagana, sirofenícia d’origen, pregava a Jesús que tragués de la seva filla el dimoni.