17. En efecte, Herodes era el qui havia fet agafar Joan, l’havia encadenat i l’havia tancat a la presó, a causa d’Herodies, la dona del seu germà Filip, amb la qual ell s’havia casat.
18. Joan deia a Herodes:– No t’és permès de conviure amb la dona del teu germà.
19. Herodies odiava Joan i el volia fer matar, però no podia,
20. perquè Herodes, sabent que Joan era un home just i sant, el respectava i el protegia; quan el sentia, quedava molt perplex, però l’escoltava de bon grat.
21. L’ocasió es va presentar quan Herodes, amb motiu del seu aniversari, va oferir un banquet als seus alts funcionaris, als tribuns de l’exèrcit i als prohoms de Galilea.
22. Durant el convit entrà la filla d’Herodies a dansar, i va agradar tant a Herodes i als convidats que el rei digué a la noia:– Demana’m el que vulguis i t’ho donaré.
23. I li féu aquest jurament:– Et donaré el que em demanis, ni que sigui la meitat del meu regne.
24. La noia va sortir i preguntà a la seva mare:– Què haig de demanar?Ella li respongué:– El cap de Joan Baptista.
25. La noia tornà a entrar, se’n va anar decidida cap al rei i li demanà:– Vull que ara mateix em donis en una safata el cap de Joan Baptista.
26. El rei es va posar molt trist, però a causa del jurament que havia fet davant els convidats no volgué contrariar-la.