29. Immediatament se li estroncà la pèrdua de sang i sentí dins el seu cos que estava guarida del mal que la turmentava.
30. Jesús s’adonà a l’instant de la força que havia sortit d’ell i es girà per preguntar a la gent:– Qui m’ha tocat la roba?
31. Els seus deixebles li contestaren:– ¿Veus que la gent t’empeny pertot arreu i encara preguntes qui t’ha tocat?
32. Però Jesús anava mirant al seu voltant per veure la qui ho havia fet.
33. Llavors aquella dona, que sabia prou bé què li havia passat, es prosternà als seus peus tremolant de por i li va explicar tota la veritat.
34. Jesús li digué:– Filla, la teva fe t’ha salvat. Vés-te’n en pau i queda guarida del mal que et turmentava.
35. Encara Jesús parlava, que n’arriben uns de casa del cap de la sinagoga a dir-li:– La teva filla s’ha mort. Què en trauràs, d’amoïnar més el Mestre?
36. Però Jesús, en sentir aquestes paraules, digué al cap de la sinagoga:– No tinguis por; tingues només fe.
37. I no va permetre que l’acompanyés ningú, fora de Pere, Jaume i Joan, el germà de Jaume.
38. Quan arriben a casa del cap de la sinagoga, veu l’aldarull de la gent, que plorava i feia grans planys,
39. entra a la casa i els diu:– Què són aquest aldarull i aquests plors? La nena no és morta, sinó que dorm.
40. Ells es burlaven de Jesús. Però ell els treu tots fora, i pren només el pare i la mare de la nena i els qui l’acompanyaven, entra al lloc on era la nena,
41. l’agafa per la mà i li diu:– Talità, cum –que vol dir: «T’ho mano:noia, aixeca’t.»
42. A l’instant la noia es va aixecar i es posà a caminar. Tenia dotze anys. Tots quedaren plens d’estupor.
43. Però Jesús els prohibí que ho fessin saber a ningú. I els digué que donessin menjar a la noia.