22. Llavors arriba un dels caps de la sinagoga, que es deia Jaire, i, així que el veu, se li llança als peus
23. i, suplicant-lo amb insistència, li diu:– La meva filleta s’està morint. Vine a imposar-li les mans perquè es curi i visqui.
24. Jesús se n’anà amb ell. El seguia molta gent que l’empenyia pertot arreu.
25. Hi havia una dona que patia de pèrdues de sang des de feia dotze anys.
26. Havia sofert molt en mans de metges i s’hi havia gastat tot el que tenia, però no havia obtingut cap millora, sinó que anava de mal en pitjor.
27. Aquesta dona, que havia sentit parlar de Jesús, se li va acostar per darrere enmig de la gent i li tocà el mantell,
28. perquè pensava: «Només que li pugui tocar la roba, ja em curaré.»
29. Immediatament se li estroncà la pèrdua de sang i sentí dins el seu cos que estava guarida del mal que la turmentava.
30. Jesús s’adonà a l’instant de la força que havia sortit d’ell i es girà per preguntar a la gent:– Qui m’ha tocat la roba?
31. Els seus deixebles li contestaren:– ¿Veus que la gent t’empeny pertot arreu i encara preguntes qui t’ha tocat?
32. Però Jesús anava mirant al seu voltant per veure la qui ho havia fet.
33. Llavors aquella dona, que sabia prou bé què li havia passat, es prosternà als seus peus tremolant de por i li va explicar tota la veritat.
34. Jesús li digué:– Filla, la teva fe t’ha salvat. Vés-te’n en pau i queda guarida del mal que et turmentava.
35. Encara Jesús parlava, que n’arriben uns de casa del cap de la sinagoga a dir-li:– La teva filla s’ha mort. Què en trauràs, d’amoïnar més el Mestre?