9. I deia:– Qui tingui orelles per a escoltar, que escolti.
10. Quan Jesús s’hagué quedat sol, els qui eren al voltant d’ell juntament amb els Dotze li preguntaven sobre les paràboles.
11. Ell els digué:– A vosaltres, us és confiat el misteri del Regne de Déu; en canvi, als de fora, tot els arriba en paràboles,
12. per tal que»mirin, però no hi vegin; escoltin, però no comprenguin, no fos cas que es convertissin i fossin perdonats.
13. I afegí:– Si no enteneu aquesta paràbola, com podreu entendre totes les altres?
14. El sembrador sembra la paraula.
15. Els uns són els d’arran del camí, on és sembrada la paraula; quan l’han escoltada, tot seguit ve Satanàs i s’enduu la paraula sembrada en ells.
16. Els altres són els de la llavor sembrada en un terreny rocós; així que escolten la paraula, de seguida la reben amb alegria,
17. però no tenen arrels dintre d’ells, són inconstants: tan bon punt la paraula els porta tribulacions o persecucions, sucumbeixen tot seguit.
18. Els altres són els de la llavor sembrada enmig dels cards; aquests són els qui escolten la paraula,
19. però les preocupacions d’aquest món, la seducció de les riqueses i les altres cobejances els envaeixen i arriben a ofegar-la; per això no dóna fruit.
20. Els darrers són els de la llavor sembrada en terra bona; aquests escolten la paraula, l’acullen i donen fruit: uns el trenta, uns altres el seixanta, uns altres el cent per u.
21. I els deia:– És que algú porta una llàntia per posar-la sota una mesura o sota el llit? No és per col·locar-la en el portallànties?
22. No hi ha res d’amagat que no s’hagi de descobrir, ni res de secret que no s’hagi de conèixer.
23. Si algú té orelles per a escoltar, que escolti.
24. I els deia també:– Fixeu-vos en allò que escolteu. Amb la mesura amb què mesureu sereu mesurats, i encara hi afegiran.